tag:blogger.com,1999:blog-11258619.post-48126702616078213122008-01-10T21:39:00.001+01:002008-01-10T23:18:45.094+01:00El Mingu i el Rosendu, de la TV Comarcal del Berguedà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_xsyx7h0WX4Q/R4aC4wkrE6I/AAAAAAAAAFY/aRbM0f9mCfc/s1600-h/6.10.07+Saldes+Pedrals+011B.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_xsyx7h0WX4Q/R4aC4wkrE6I/AAAAAAAAAFY/aRbM0f9mCfc/s320/6.10.07+Saldes+Pedrals+011B.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5153950735195116450" border="0" /></a> El <span style="font-style: italic;">Mingu</span> i el <span style="font-style: italic;">Rosendu. </span>Foto: BNG<br /><br /><div style="text-align: justify; color: rgb(255, 255, 0);"><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;">Hi ha un humor intel·ligent i un altre de tan poca volada que sembla fruit de l'aletejar d'una gallina. Hi ha l'humor del Joan Capri, el del Jaume Perich i el del Cesc. Però també hi ha el de l'Eugenio, el de los Morancos i el del <span style="font-style: italic;">Peix de l'eix del greix,</span> de títols tan escaients per a una emissora berguedana com <span style="font-style: italic;">El asesino anda suelto</span>, <span style="font-style: italic;">Hijos con apellido distinto </span> i <span style="font-style: italic;">Madre no hay más que una</span> (que deu ser "E'paña, su lengua y su imperio").<br />En la línia del Capri, el Perich o el Cesc, </span></span><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;">la TV Comarcal del Berguedà</span></span><span style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;"> ofereix l'espai del Mingu i el Rosendu, que si puc mai no em perdo just a l'hora de sopar. A través d'aquest breu programa sé més coses de l'actualitat local que no pas mirant o escoltant les notícies o llegint la premsa, sigui gratuïta o de pagament. Això és possible perquè el Mingu i el Rosendu, dos entranyables jubilats, estan atents a allò que passa, als fets i les persones, i ho expliquen amb el punt exacte de crítica per dir les coses que s'han de dir sense ferir. Si de mi depengués, l'any que ve els donaria el Premi a la Cultura Popular.<br /><br /></span></span></div>Benigne Rafarthttp://www.blogger.com/profile/11509856073286553635noreply@blogger.com