tag:blogger.com,1999:blog-11258619.post-4346583788945808342008-02-03T21:49:00.000+01:002008-02-03T23:11:28.502+01:00Contra els bisbes<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >Set <span style="color: rgb(255, 0, 0);">a</span><span style="color: rgb(255, 255, 255);">punts</span> motivats per la nota de deu <span style="color: rgb(255, 255, 255);">punts</span> o <span style="color: rgb(255, 153, 255);">decàleg</span> dels <span style="color: rgb(153, 51, 153);"><span style="color: rgb(255, 0, 0);">bisb</span><span style="color: rgb(255, 255, 0);">es espa</span><span style="color: rgb(255, 0, 0);">nyols</span></span>.<br /><br />1. El portaveu dels bisbes espanyols i des fa poc bisbe auxiliar de Madrid, monsenyor Martínez Camino, explica en roda de premsa la nota de 10 punts de la<span style="color: rgb(51, 51, 51);"> <span style="color: rgb(255, 153, 0);">Comisión Permamente de la Conferencia Episcopal Española ante las eleciones generales de 2008</span></span><span style="color: rgb(255, 153, 0);"> </span>(document del dimecres 30 de gener).<br />Sobre l'encara jesuïta Martínez Camino, escriu Josep Martí Gómez <span style="color: rgb(255, 255, 0);">va ser a la universitat de Comillas i va marxar disgustat en considerar que el claustre dels jesuïtes era liberal en excés. Va voler anar com a professor a la Gregoriana , a Roma, però no li van acceptar les seves condicions. Se'n va anar a la trapa, on sols va aguantar un any. La vida a la trapa és dura i allà es parla poc o res. Els seu últim itinerari l'ha portat com a sacerdot a un col·legi universitari regit per monges. Vida de jesuïta fa temps que no en fa. És un home orgullós i dur de temperament. Intel·ligent, però no tant com ell creu o li han fet creure. Ambiciós i molt, molt, molt de dretes. (...) Em pregunto: qui ha protegir Martínez Camino, que a més de bisbe és portaveu de la Conferència Episcopal española? Ha estat el cardenal Cañizares. Es van conèixer quan Martínez Camino va deixar la trapa i amb´dós van coincidir en la seva crítica als sectors progressistes de l'Església i a la política socialista.</span><br /></span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >2. El punt 8 del "decàleg" dels bisbes espanyols diu literament: <strong style="color: rgb(255, 255, 51);"></strong><em style="color: rgb(255, 255, 51);">El terrorismo </em><span style="color: rgb(255, 255, 51);">es una práctica intrínsecamente perversa, del todo incompatible con una visión moral de la vida justa y razonable. No sólo vulnera gravemente el derecho a la vida y a la libertad, sino que es muestra de la más dura intolerancia y totalitarismo. Una sociedad que quiera ser libre y justa no puede reconocer explícita ni implícitamente a una organización terrorista como representante político de ningún sector de la población, ni puede tenerla como interlocutor político</span>.<br /><br />3. Els bisbes de la Tarraconense, reunits a Vic </span><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >els dies 31 de gener i 1 de febrer</span><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" >, contesten tímidament la nota de la permanent dels bisbes espanyols en el primer punt del seu comunicat: <span style="color: rgb(204, 51, 204);"><span style="color: rgb(255, 255, 0);"> Amb motiu de les properes eleccions generals, i després de considerar la Nota de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola del dia 30 de gener de 2008, els bisbes de Catalunya desitgen que l'esmentada Nota no sigui interpretada com una limitació de la llibertat d'opció política sinó com uns principis orientatius que ajudin el discerniment moral perquè els ciutadans puguin votar en consciència.</span><br /><br /><span style="color: rgb(0, 0, 0);">4. </span></span></span><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:arial;">El bisbe d'Urgell (no de la Seu d'Urgell, com diu la nota de Catalunya Ràdio que copio) té tanta imaginació que creu que el punt 8 del decàleg de la permanent dels bisbes espanyols no es refereix a ETA: <span style="color: rgb(255, 255, 0);">En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", el bisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, </span></span><b style="font-family: arial; color: rgb(255, 255, 0);">Joan Enric Vives</b><span style="color: rgb(255, 255, 0);font-family:arial;" >, ha dit que "no és veritat" que la Conferència Episcopal demani el vot pel PP en la seva última nota, i lamenta que la premsa hagi interpretat el text "interessadament". "Era un moment que, per dir-ho d'alguna manera, escolti, millor no digue'm massa perquè diguis el que diguis serem malinterpretats", ha afirmat </span><b style="font-family: arial; color: rgb(255, 255, 0);">Vives</b><span style="font-family:arial;"><span style="color: rgb(255, 255, 0);">, convençut que s'ha fet "una simplificació molt gran" d'una nota de deu punts que més enllà del terrorisme parla dels pobres, dels nens explotats o objecte d'abusos, o de les dones. El bisbe de la Seu d'Urgell ha insistit que la nota "no està feta per la confrontació, sinó perquè la gent pugui tenir uns criteris" i, en aquest punt, ha remarcat que el text no parla d'ETA, sinó del terrorisme en general. "Quin esverament que hi ha! Però si això no és el que diu. Per què el PSOE s'ha de sentir aquí al·ludit? Ja s'espavilarà. Que se senti al·ludit qui ho cregui. Nosaltres el que diem és: escolteu els cristians en aquest tema del terrorisme que fa patir tant i tant, i de tots els tipus de terrorisme, no s'oblidi, doncs això val per aquí i val per a tot arreu. Que s'ha de buscar una sortida a aquesta societat? És clar que sí", ha argumentat</span>.</span><br /></span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br />5. L'atzar em porta a la sala d'exposicions de cal Balaguer del Porxo, de Súria, on </span></span></span><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">aquests dies</span></span></span><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">hi ha l'exposició <span style="color: rgb(204, 255, 255);">Pere Casaldàliga. Una veu compromesa</span>. Llegeixo a <span style="color: rgb(255, 255, 255);">Crònica de Súria</span> que la va inaugurar el rector de Berga, Mn. Josep M. Santcliments, amb una conferència.<br /><br />6.<span style="color: rgb(255, 255, 0);"> Les meves causes són la causa indígena, la causa dels 'sense terra', la causa del poble negre, la causa de la Pàtria Gran, d'una església de diàleg, de suport als pobres, l'ecumenisme (...)</span> Pere Casaldàliga.<br /><br /></span></span></span><br /><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(204, 51, 204);"><span style="color: rgb(0, 0, 0);">7. Avui, diumenge, solemnitat de la dedicació de basílica de Montserrat, l'abat Josep M. Soler ha dit a l'homilia: </span></span></span><span style=";font-family:arial;font-size:130%;" ><span style="color: rgb(255, 255, 0);">El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos el qui nocomparteixen la nostra fe. A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del conciliVaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part. Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual, amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims. Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.</span><br /></span></div>Benigne Rafarthttp://www.blogger.com/profile/11509856073286553635noreply@blogger.com