tag:blogger.com,1999:blog-10828719.post-1113208986946326272005-04-11T10:40:00.000+02:002005-04-11T10:43:06.946+02:00<p>Ja vaig comentar l'altre dia que passés el que passés aquest cap de setmana, el sol continuaria sortint cada dia. I, efectivament, avui ha sortit el sol!</p><p>Ahir, després de molts dubtes vaig decidir-me a enviar el missatge. No va ser exactament el que vaig posar al blog, ja que alguns amics em van recomanar uns retocs. Però si fa no fa deia el mateix amb unes altres paraules. Al cap de deu minuts em va arribar l'espera. O sigui que l'angoixant espera no es va allargar gaire. Li deia per quedar ahir al vespre i la resposta, que no transcriuré, deia que ahir no podia, que "<em>potser un altre dia</em>". Aquest "<em>potser</em>" em va deixar les coses força clares. No em va dir que el deixés en pau, però vull pensar que això servirà per tancar aquesta història... com a mínim per la meva part.</p><p>Jo no insistiré més. No el trucaré i no li enviaré missatges, però si me'l trobo el saludaré igualment. No negaré que encara tinc aquella miqueta d'esperança, però penso que ja he invertit prou energia i que aquesta obsessió per <strong><span style="color:#cc0000;">Ell</span></strong> no em deixa <strong>Començar de zero</strong>, que és el que hauria de fer.</p><p>La veritat és que no estic fotut. Una part de mi pensa que amb la seva resposta s'acaba tot, una altra pensa que qualsevol dia em trucarà. Però la meva decisió és no prendre la iniciativa. I si hi ha cap novetat, ja improvisaré sobre la marxa! A partir d'ara s'ha acabat fer o deixar de fer determinades coses per trobar-me'l. A passar-ho bé i a viure!</p><p>Potser us estranyarà tant com a mi la facilitat amb què faig aquest canvi i deixo de lluitar per <strong><span style="color:#cc0000;">Ell</span></strong>. Com ja he insistit moltes vegades és una persona que m'agrada molt, que em sembla simpàtica, però a qui no conec. Suposo que si el conegués i estigués realment enamorat ho passaria molt malament. Però no és el cas. Només tenia moltes ganes de conéixer-lo i si no pot ser, val més deixar-ho així. Potser en un altre moment de la meva vida no llençaria la tovallola, però en la meva situació actual no vull que aquestes ganes d'acostar-m'hi em condicionin de la manera que ho han fet fins ara.</p>Lluíshttp://www.blogger.com/profile/03290375238965216371noreply@blogger.com