audrey

Primera convocatòria

2008-06-16T11:41:00.003+02:00

Són les 9 del matí, el sol fa estona que inunda l'habitació i, tot i ser dissabte, el despertador sona estrepitosament indicant que és hora de llevar-se. La cita és a les 12 del migdia, però l'Audrey no vol anar amb presses. Així que salta del llit i es disposa a regalar-se un bon esmorzar. Un cop d'ull al diari, començant per les pàgines del final i aturant-se per llegir l'horòscop del dia, com si es tractés de la predicció meteorològica. Sembla ser que avui serà un bon dia.

L'aigua de la dutxa aconsegueix acabar de despertar les cèl.lules que encara es trobaven sumides en un dolç somni. Obre l'armari i tria uns texans, una samarreta blanca i unes sabates còmodes. Prepara la bossa i en el darrer moment decideix agafar un jersei, perquè aquesta primavera no és gens de fiar.
Surt al carrer i es dirigeix a la universitat. Probablement arribarà aviat, però prefereix anar tranquila i no haver de correr buscant l'aula de l'examen.

Caminant pel carrer dels Tallers, un grapat de records assalten la seva memòria, records de l'antiga escola universitària que estava instal.lada al costat de la Casa de la Caritat. Carpetes vermelles, xandals, rialles, manuals d'anatomia...

Finalment arriva a la seu dels examens i es dirigeix al tercer pis, el primer examen és a l'aula 309. Un full de paper verd informa dels examens i els horaris. Els ulls de l'Audrey busquen la prova de genètica entre la multitud d'assignatures que s'examinen a la mateixa aula...torna a fer un cop d'ull i sorpresa descobreix que s'han oblidat d'afegir-la al llistat. Sort que encara et queda temps!
Torna a baixar al hall de la universitat i es dirigeix als assistents per a preguntar a quina aula tè lloc la prova. "aula 304, a les 17h de la tarda". Però això no pot ser, si ho he mirat aquest matí. L'assistent, amablement, li recomana preguntar a l'aula d'organització, a la 4rta planta. L'Audrey es dirigeix als ascensors amb els nervis alterats, preocupada i sense entendre que ha pogut passar. Un nus a la gola li dificulta la respiració i sent com les seves galtes es van posant vermelles.

L'aula d'organització és el centre neuràlgic de les proves finals del semestre universitari. Una noia molt atenta introdueix les dades de l'Audrey a la computadora per tractar d'averiguar a quina aula tè lloc la prova de genètica.
La pantalla de plasma no deixa lloc a cap mena de dubte...Audrey t'has confós de dia!!! Afortunadament, t'has avançat una setmana. Sense saber ben bé que fer, si riure o plorar, l'Audrey abandona la facultat pensant en les hores extra per a preparar l'examen i la sort que ha tingut de no perdre la convocatòria.

Un tresor

2008-05-21T11:20:00.003+02:00

Fa anys, quan encara anava a l'escola, la meva mare em va deixar un petit regal a l'escriptori. Estava passant una temporada difícil, complicada i estressant. Quan més m'esforçava per a aconseguir alguna cosa, més inabastable es mostrava. Estava cansada, i tenia la sensació que les coses mai em sortirien bé. Potser era el moment de rendir-se, d'acceptar que l'éxit era per als altres, i que jo havia de ressignar-me i quedar-me mirant des de fora.

Però aquell regal ho va canviar tot. No eren més que unes senzilles paraules, com una mena d'encanteri que podia repetir-se una vegada i un altre com si es tractés d'un d'aquells mantres que es pronuncien en veu baixa. Unes paraules que avui vull compartir amb vosaltres que busqueu respostes, que busqueu prínceps i princeses, que desitgeu somieu i lluiteu, que caieu i us torneu aixecar, que cada dia construiu un avui millor que l'ahir.

El tesoro
Si buscas el tesoro y lo
encuentras facilito, es un pobre tesoro.
Si renuncias a encontrarlo porque está
muy profundo, no
mereces el tesoro.
Si lo buscas con amor y sacrificio,
tu esfuerzo es oro,
aunque no
encuentres el tesoro.
(Gonzalo Arango)

Missing

2008-04-28T20:56:00.003+02:00

Ja fa uns dies que s'ha perdut. No apareix per enlloc, ni ningú sap on para. L'últim cop que la van veure s'amagava al darrere d'una pila de llibres tan alta que amb prou forces se la veia. Demanen per ella, la busquen, la criden, però ja fa uns quants dies l'Audrey es va perdre i no sap com tornar.

Ha desaparegut en un mar d'obligacions, de tasques per entregar, de llibres per consultar. Neda a contracorrent. Contra les hores de més a la feina, que resten a les hores d'estudi, que anul.len les hores de son. I somia amb una platja deserta, un solet carinyós i la cançó suau i constant de les onades del mar.

L'Audrey s'amaga en silencis, en cortines de pluja, en un raig de sol robat del migdia. S'amaga de tot allò que resta energies, de converses buides, d'obligacions no desitjades, de mirades que no comprenen o que no entenen. I es refugia en instants robats una nit, en paraules que es diuen a cau d'orella, en la mirada intensa d'uns ullets blaus, en la complicitat d'una aventura, en una caricia inesperada.

I tanca els ulls, i per un instant, l'Audrey atura el món. Respira profundament i somriu perquè sap que al darrere la boira s'amaga el camí, que pot ser més difícil o una mica més llarg. Que hi ha dies que manquen les forces i d'altres que et menges el món. Que no sempre és fàcil, ni sempre és difícil i que mai és impossible. I que en cada passa s'escurça el camí.

Les primeres línies

2008-03-31T20:07:00.001+02:00

Les primeres línies, els primers posts, es van obrir pas entre un embolic d'emocions sorgides d'un petit daltabaix emocional.
Les primeres línies, s'escrivien en nits fosques en les que la tristesa allunyava els somnis dolços i em torturava amb vigílies eternes que s'allargaven fins que sortia el sol.

Les meves il.lusions s'havien tornat a estampar contra la mateixa paret, un altre vegada. S'havia acabat el joc i jo havia tornat a perdre, o a guanyar, per què en aquests assumptes és difícil decidir qui guanya o qui perd. S'havien acabat els somnis, i només quedaven els trossos trencats d'allò que podia haver estat i ja no seria.

M'havia tornat a quedar sola. Sola amb la ràbia instal.lada a l'estòmac, amb paraules silenciades que lluitaven per sortir, amb totes les il.lusions esteses per terra. Estava sola en nits fosques i fredes amb les llàgrimes rodant galtes avall.

Però enmig de la foscor vaig veure que no estava tan sola. La fràgil i tendre llum d'una bombolleta va començar a esquinçar la foscor i la seva claror es reflexava a les llunes de Miranda, des d'on arrivaven precioses històries de princeses i de dracs. I de sobte va començar a arrivar llum de tot arreu, del charquito de Vafalungo, del rinconcito de Itzara, de l'envoleé de la fada, la tímida llum dels matins que neixen cada dia amb el despertar de la shadow...i de tants altres llocs.
I la foscor es va il.luminar com un cel estelat.

L'hora del planeta

2008-03-29T18:28:00.006+01:00

El nostre planeta s'apaga. L'aigua dels llacs s'esgota, el mar guanya terreny a la terra, els deserts creixen, els boscos desapareixen i els gels es desglacen. La mare Terra està trista, ja no la mimen ni la cuidem. Hem deixat d'agraïr-li la vida que ens regala, malbaratem allò que ens dóna i explotem allò que ens ofereix sense donar-li res a canvi. I ella, esgotada, s'apaga.

La Earth Hour és una iniciativa que pretén conscienciar dels efectes que tenen les nostres actuacions individuals en el canvi climàtic. Avui, dia 29 de març, gent d'arreu del món s'unirà a la seva proposta d'apagar els llums (això implica apagar tot aquells dispositius electrònics que no siguin necessàris en aquells moments) durant un espai d'una hora.
Aquesta acció és només el primer pas. A través de molt petites accions podem contribuir a l'estalvi energètic i a millorar la salut del nostre planeta.
L'apagada s'iniciarà a les 20 del vespre, us hi afegiu?

Primavera

2008-03-21T14:14:00.005+01:00

Picture: Adolie Day

Un raig de sol s'escola per la finestra entreoberta acaronant-li les galtes, despertant-la poc a poc. Ha dormit molt de temps, massa temps. Però ja obre els seus enormes ulls verds i contempla l'habitació plena de claror.
Penjat a l'armari espera un vestit per estrenar i sabates de charol vermell. Sortirà al carrer tota elegant amb el seu vestit de setí verd, fent olor d'azahar, de roses i jasmí. Enlluernarà els carrers que deixaran enrere l'hivern i es guarniran de flors de mil colors. Tornarà a fer bategar els cors i pintarà rosades les galtes. És la primavera i ja es comença a despertar!

Madrid

2008-03-09T14:53:00.008+01:00

El viatge va començar amb la cua dels controls de seguretat. Seguint les indicacions d'una "petita dictadora", ens vam col.locar en fila india, amb el DNI i la targeta d'embarque a la mà. Vam buidar el contingut de les butxaques en unes grans safates on també hi vam deixar bosses, cinturons i sabates, però tot i així no vam poder evitar que ens sotmetessin a un petit cacheo. Mentre ens sometiem a aquesta petita intromissió a la nostra intromissió ens preguntàvem perquè dimonis no havien apostat per l'AVE. Però qui ho anava a dir que finalment arrivaria a BCN, oi?
Un vol de 50 minuts i ja estem a Madrid.

Ens dirigim al barri de Malasaña, en un carrer proper a Fuencarral, un dels carrers més comercials de la ciutat. Em sorprén de veure-hi tanta activitat. El record que guardava d'aquest carrer era el de la pensió on ens vam hospedar en el viatge de final de curs de 3er de BUP. Res a veure. Tenim llogat un àtic moníssim en el qual organitzem un petit sopar d'auto-benvinguda abans de marxar cap al teatre.

Arrivem al teatre amb el coet al cul, per variar. Apaguen els llums i comença l'espectacle! Cançons que ens transporten als anys 80, al pati de l'escola, a l'autocar del cole, coreografies que ens conviden a moure, que ens fan morir de ganes de saltar a l'escenari. Una història teixida amb les cançons de la nostra infància. Música, ball, llum...impressionant! El viatge ha començat d'allò més bé. Dissabte passegem per la ciutat, Fuencarral, Serrano, Sol....unas tapes a la Plaza Mayor, una sorpresa a la Puerta de Alcalá, un sopar en un restaurant chic i unes copes. I sense gairebé adonar-nos arriba diumenge. Decidim fer un tomb amb el bus turístic, fer de guiris com cal i acabar dinant unes tapes al Retiro. Per rematar-ho, aprofitem que fa un dia de primavera per disfrutar del sol estirades a la gespa del parc. Unes poques hores desprès aterrarem a Barcelona, tornarem a la realitat partint, ben bé, des del quilòmetre O.

Hoy no me puedo levantar

2008-03-03T10:52:00.003+01:00

Desprès del cap de setmana a Madrid...

Maletes

2008-02-28T09:30:00.000+01:00

Pot arrivar a convertir-se en tot un art. Aconseguir embutir una pila de roba dins d'una maleta requereix temps, paciència i organització. Sempre m'ha agradat fer maletes, sobretot quan són maletes d'anada. Puc passar-me dies pensant que hi posaré per finalment, a darrera hora, canviar d'idea completament. És com una mena de ritual.

Les maletes d'anada s'acostumen a omplir de coses que probablement no farem servir, però que segur trobarem a faltar si no ens les emportem. Per si fa fred, per si plou, per si fa calor, per si fem això, per si fem allò, per si cal una mica de glamour...davant el dubte, la millor opció és que acabi dins de la maleta.
Les maletes d'anada van carregades de grans expectatives, de moltes il.lusions, de curiositat, i de somnis per complir. Són maletes que sembla que no pesin, fins que portes més de 15 minuts voltant per les terminals dels aeroports perquè no recordes exactament on has de facturar.

Les maletes de tornada, en canvi, tenen un aire melancolicoalegre. Les intenses emocions del viatge es barregen i la tristesa de marxar es confón amb l'alegría de tornar, o viceversa.
En el fons de la maleta, la roba que finalment no t'has posat es barreja amb les coses que han quedat pendents. Infinitat de moments per no oblidar, anècdotes per explicar, algún souvenir. La curiositat convertida en sorpresa, il.lusions que es transformen en record i que es tenyeixen de sèpia com les velles fotogràfies.
I en desfer la maleta, ja un cop a casa, vas treient records, vas revivint moments, tot torna al seu lloc però tu ja no ets la mateixa.

"Una mente ensanchada por experiencias nuevas no puede regresar jamás a sus dimensiones anteriores."
Oliver Wendell Holmes

Hola Princess,

2008-02-25T21:13:00.003+01:00

Hola princess!
Que tal por el reino de Tulipania? Por aquí estamos empezando a tener algo de lluvia cosa que es de agradecer. Aunque yo suspiro por el sol, por estar al sol. Entre el invierno y las horas bajo el fluorescente me estoy quedando de color gris, como los hombres de gris de "Momo". Pero pronto llegarà la primavera y tendremos más luz, más sol y no será necesario salir de casa hecho una cebolla.

Y todo esto me ha hecho recordar de la llegada de la primavera en València, y las Fallas!! Ayer por las noticias se vió la primera mascletà...casi olía a polvora. Y entonces me he acordado de aquel dia en la mascletà del ayuntamiento. Hacia un calor horrible y estabamos sentados en el suelo con Manu y Miguel (?¿?¿) y delante teníamos un señor enorme comiendose un Whoper.....jajajaja....no sé porque pero me he acordado del señor del whoper y me ha hecho gracia. De que cosas más raras nos llegamos a acordar, no crees?

Este fin de semana me largo a Madrid, nos vamos de fin de semana super chic a un apartamento que hemos alquilado. A pasear, a disfrutar, al musical de Mecano, a comer porras con chocolate -que seguro que no estan tan buenas como los buñuelos pero es lo que toca- a comer bocatas de calamares, a sufrir porque estamos a 2 puntos del Madrid en liga, a vivir la noche madrileña, a romper un par de corazones y procurar salir intactas, y a pasarlo como enanas!
Ya te contaré el resultado de tanto desmadre y por supuesto te mando fotos.
De momento allí van un millón de besos, un rayito de sol que agarré el sabado y un abrazo de oso.

Te quiere, siempre...

Audrey

Falten 9 dies

2008-02-21T10:58:00.001+01:00

Avui falten exactament 9 dies per marxar a Madrid. Ja fa un parell de mesos que estem preparant l'escapada. Buscant vols, comprant entrades, mirant-nos el preciós apartament que hem llogat per a passar un cap de setmana d'allò més chic.

Per començar a escalfar motors, ahir vam organitzar un sopar per a que les desconegudes ens coneixessim i per acabar de lligar detalls.
Divendres ens trobarem a Madrid, en el "nostre" apartament del barri de Malasaña, amb el temps just de donar-nos dos cops de brotxa a cada galta i sortir disparades cap al teatre per disfrutar durant 4 horetes del musical de Mecano.

Mentre sopàvem no veiem l'hora de trobar-nos allà, i feiem plans emocionades com si és tractés d'un cap de setmana de 20 dies. Moltes coses a fer, molt poquet temps...però segur que en sabrem treure profit.

Voodoo Love

2008-02-14T10:19:00.005+01:00

Ahir em van regalar això....

Per mimar-lo, per cuidar-lo, per protegir-lo, per somiar, per lluitar, per esperar, per il.lusionar, per perdonar, per continuar, per repetir, per riure, per acariciar, per besar, per compartir, per aprendre, per acaronar ...

Potser no era ben bé per això, però són les úniques agulles de cap que he trobat!

Tota una vida

2008-01-30T11:47:00.000+01:00

Va veure els primers raigs de sol en un dia com avui. Aleshores el món no era com el coneixem. No existien les preses i la vida transcorria lentament. La mare el sostenia en braços, reposant en un enorme llit amb llençols de fil adornat amb bonics brodats. Duia una camisa de dormir de puntes i una bata de seda com la que duien les dames importants. Des de l'habitació es podia sentir el trafec del carrer, els cavalls tirant dels carruatges, els nens jugant.
Al patí del darrere, les noies s'afanyaven a rentar la roba en un gran safreig. Feia olor de coco, del sabó que venia de la fàbrica de la família. Sabó de coco. Mentre feinejaven, cantaven cançons que havien sentit a la ràdio i somiaven despertes en el dia de festa, el vestit que es possarien per anar a passejar, en el ball de dissabte a la tarda, en el jove que es creuaven cada matí al anar a recollir la llet a la lleteria. Ara hi havia un nen a la casa i estaven contentes, i cantaven i reien.

Amb els anys els carruatges van ser substituïts per automòvils i va arrivar el tràmvia. La ciutat es va anar fent més gran, la vida va anar canviant. Els dies es van anar succeínt un rere l'altre. L'escola, els amics, les àvies, la fàbrica de sabó, el pare...No va ser a temps de despedir-se. El van fer anar a buscar a la fàbrica però ja era tard. Tenia 19 anys i es va fer carrec de la família. Aleshores va arribar la guerra, i va marxar a les muntanyes esperant que les coses es calmessin i l'amenaça desapareguès. Van passar els mesos, i va tornar a la ciutat. I aleshores va vindre la feina al govern militar, i la nena de les llargues trenes que vivia al carrer del parque. La mateixa que uns anys desprès faria que saltés d'un tramvia en marxa per convidar-la a passejar. La mà càlida que avui li sosté la mà, que li acarona les galtes fent que els ulls li espurnejin d'alegría.

L'avi tendre, carinyós i força cascarrabies, amb els seus papers apilats a les cadires, les preses de xocolata, els recordatoris escrits a les parets, les corbates retallades (creant la seva pròpia moda). L'avi escrivint amb la vella màquina d'escriure, arreglant-se els cabells d'amagat, rondinant per què el telèfon no para de sonar.
L'avi bufant 90 espelmes d'un pastís d'aniversari. 90 espelmes enceses per tots els seus nets. 90 espelmes que són tota una vida...

El cau de les bruixes

2008-01-20T21:48:00.001+01:00

Pict. "Ma petite Theiere"

Una lluna casi plena il.lumina la foscor de la nit. Envoltats per una fina boira, passegem pels carrerons empedrats il.luminats per la única llum de les espelmes en els balcons.
Bruixes i bruixots dansen pels carrers protegits per la foscor. Alguna petita foguera escalfa la freda nit. L'aire fa olor d'encens, d'herbes i brases. Estem al cau de les bruixes. Un indret amagat prop de les muntanyes del Montseny.

Sentim el retronar dels tambors que ens arriva des de la plaça de l'esglèsia on les bruixes més destacades s'han reunit per a escollir la bruixa de l'any. Es toquen músiques en honor seu i dansen al voltant d'una foguera per invocar els esperits. Ja no s'amaguen, enrere han quedat les persecucions en les quals eren jutjades i condemnades a morir a la foguera. Ja no s'amaguen, es passegen pels carrers, ballen i riuen, i ja no s'amaguen.

A la plaça, multitud de paradetes de colors on busco sense éxit una vareta màgica per escalfar els cors, per retornar espurnes als llums, que dibuixi somriures que no s'esvaeixin mai.
Bruixes, xamans, pitonises, fades, endevinadores disposades a dir-te la bonaventura, invocant als esperits, dançant en la nit.
Observem encuriosits, però no gosem seure en aquelles tauletes on t'expliquen com continua la pel.licula de la teva vida. Sigui per bé, o sigui per mal, en el seu moment ja ho descobrirem.
I abandonem el poblet, amb una pedra màgica a la butxaca impregnats de la màgia d'una nit de bruixes.

Començar a ballar

2008-01-15T21:40:00.000+01:00

Avui havia de ser la meva primera classe de dança del ventre. Desprès de molt de temps de pensar, d'intentar convèncer a les amigues per anar-hi plegades, desprès de molts intents frustrats vaig decidir apuntar-m'hi tota sola.
M'he llevat emocionada gairebé com si fos el primer dia de cole. I ves per on, quan arribo al centre...primera decepció: la profe està malalta i ens envien una substituta que no saben quan arrivarà.
Algunes de les companyes de la classe s'esperen al hall i ens presentem. N'hi ha una que destaca especialment, una noia excessivament extrovertida que en 5 minuts ens ha explicat la seva vida i miracles. A primera vista semblava que s'haguès esnifat el café del matí de tant revolucionada que anava. Mmm, no sé perquè, però aquesta mena de gent no em donen gaire confiança. I evidentement, al cap de no res ja estava liant una tangana i buscant raons amb el pobre responsable dels cursos que, molt educadament, ens ha vingut a informar de la incidència.
La segona decepció ha estat comprovar que la sala no tenia mirall...pot ser que sigui millor així, però esperava un mirall. I el pitjor de tot, feia un fred antàrtic!
Finalment, ha arrivat una noieta que (ho sento Nimue, encara no tenim nom per a la profe) s'ha presentat com "la sustituta", que hi farem, cadascú es fa dir com vol. La pobre "sustituta" s'ha trobat amb unes quantes mirades de desaprovació i ha decidit començar la classe sense gaires històries.
Comencem amb uns exercicis d'estiraments, movent les mans i els dits. I a continuació, comencem a moure els malucs. La pobre "sustituta" s'ha engrescat tant que hem hagut de dir-li que era la nostra primera classe i que no la podiem seguir. I apa, a moure l'esquelet tant bé com hem pogut.
M'he sentit d'allò més patosa. Però ràpidament he recordat les paraules de la "mestra Nimue", que s'ha de ballar amb el cor i no parar gaire atenció i deixar que el moviment aparegui sense més i, aleshores, la cosa ha millorat una miqueeeeeta. I és que definitivament, crec que, almenys per ara, el moviment em sortiria una mica millor amb una cerveseta.

Estrenem l'any al blog

2008-01-14T10:49:00.000+01:00

A aquestes alçades de l'any i encara tnc el blog per estrenar. L'Esther, des de la seva bombolla, m'ha posat deures....
1- Agafa el llibre que tinguis més aprop i mira que hi posa a la pàgina 18 línia 4:
... me senté ante un cuaderno y sin pensar demasiado....
2 - Si estires el teu braç dret, que arribes a tocar?
Les prestatgeries plenes de llibres, fotografies...
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
Ahir a la nit vaig veure "Serendipity", senyals que condueixen a trobar-se amb un destí ineludible.
4 - Sense mirar, quina hora és?
10,20 h
5 - Ara mira, quina hora és?
10,26 h
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
Ara mateix sona Enya...
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?
Unes 12 hores
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Contestar un e-mail a una amiga.
9 - Què portes posat ara mateix?
Un jersei color crema, una faldilla i botes.
10 - Vas somiar ahir?
Si que he somiat, però no ho recordo...de fet he dormit força malament.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Buff, no ho sé, però quan m'agafa el riure...recordo un cap de setmana que vaig agafar agujetas de tan riure....
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Uns pòsters de Van Gogh, unes bruixetes amb escombra, llumets, un suro ple de fotografies.
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
En el metro de Barcelona es veuen coses estranyes continuament.
14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
Al cinema l'última peli que he vist ha estat "El orfanato".
15 - Si et fessis multimilionària de la nit al dia..què compraries?
Un bitllet d'avió, una caseta a Eïvissa i un altre a la Cerdanya, una barqueta...
16 - Alguna cosa sobre tu:
M'agraden els pijames de color pastel.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
M'ha quedat pendent enrolar-me en algun pojecte humanitari a l'Àfrica.
18 - T’agrada ballar?
M'encanta!!
19 - Què en penses d’en George Bush?
Pasapalabra!
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Mmmmm, Abril.
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Pau, per descomptat!
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
Segur que si, però desitjaria tornar.
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Que he estat com un estel fugaç a la terra.
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Buff, no diré cap...qui tingui ganes de fer-lo ...endavant!

2007...08

2007-12-31T12:19:00.001+01:00

Somewhere over the rainbow
skies are blue
and the dreams that you dare to dream
really do come true.

Some day I'll wish upon a star
and wake up where the clouds are far behind me
where troubles melt like lemondrops
away above the chimney tops
That's where you'll find me.

Comença a extingir-se, entre desitjos de felicitat i noves metes i propòsits. Ja s'acaba, i el seu batec comença a debilitar-se. Han estat 365 dies plens d'emocions, i ara el vell any es retira per a descansar en el laberint dels records.

No ha estat un any fàcil. No, no ho ha estat. M'he perdut 10.000 vegades en els jardins del dubte i de la por, he escalat muntanyes escarpades pensant que les vistes serien més belles només perquè la pujada era complicada, he nedat en el llac de la tristesa i he cregut morir ofegada, cansada de nedar contracorrent. Però en els moments més foscos he pogut distingir la llum brillant de l'amistat que m'ha ajudat a retrobar el camí.

No, no ha estat un any fàcil. M'he perdut i m'he retrobat. Les llàgrimes m'han ensenyat que hi ha qui no és mereix els somnis més bonics, que per estimar cal estimar-se, que si no t'estimes no et respecten, que si no et respecten et fan mal. He descobert el poder de les emocions, les que et donen la força per a tirar endavant i les que contaminen l'ànima i la tornen grisa. Que de vegades s'ha de dir prou, que no es poden regalar somriures a aquells que no s'ho valen, que només t'has de creure les paraules d'aquells que estan aprop perquè hi volen ser.

No, no ha estat fàcil. I potser me n'he adonat una mica tard. Que em vaig equivocar mirant-me amb els ulls equivocats de qui no va em saber veure.

Un any ens deixa i dona pas a un any nou. Riurem i plorarem, ens perdrem i ens tornarem a trobar. Ens equivocarem i aprendrem. Somiarem i desitjarem i buscarem les il.lusions que ens donguin la força per a fer d'aquests somnis una realitat. I en aquest lloc, a l'altre banda d'un arc de St.Martí, ens trobarem.

El meu arbre de Nadal

2007-12-22T20:44:00.000+01:00

Jo soc de les que fan l'arbre a l'últim moment. M'agrada obrir les caixes on guardo totes les garlandes i entretenir-me, i recordar on i quan les vàrem comprar. Sona música de fons, i m'enfilo a una escala i penjo bombolles de sabó, desitjos i somnis tan fràgils com bonics, i els il.lumino amb tota la meva força de voluntat.

*
riu
relaxa't
perdona
fes un favor
surt a córrer
demana ajuda
delega tasques
**********
expressa allò que sents
fes una caminada
pinta un quadre, somriu a un infant
llegeix un bon llibre, canta a la dutxa
*********mira fotos antigues****
escolta a un amic * accepta un compliment
mostra la teva felicitat* escriu en el teu diari
acaba un projecte desitjat
***************************
sigues un nen un altre vegada, escolta la natura
ajuda a un ancià, compleix les teves promeses
per avui no et preocupis* deixa que algú t'ajudi
fes un àlbum familiar* fes-te un bany prolongat
mira una flor amb atenció* perd una mica del teu temps
apaga la televisió i parla*escolta la teva música preferida
aprèn alguna cosa que sempre hagis volgut
truca els teus amics per telèfon* fes un petit canvi a la teva vida
tanca els ull i imagina les ones a la platja, fes sentir benvingut algú
fes una llista de les coses que fas bé* ves a la biblioteca i escolta el silenci
digues a les persones estimades com te les estimes
posa-li un nom a una
estrella* pensa en allò
que tens* saps que no
estàs sol* planifica un
viatge *somia i somia
***************
cuida l'amor

Un gran regal

2007-12-22T15:04:00.000+01:00

Ahir em van regalar un conte. No és un conte qualsevol, jo en soc una de les protagonistes. És la història d'una gran gesta potagonitzada per una heroïna ferida en acte de servei que , per aquelles coses del destí, es va trobar amb un parell de meigafades. Jo soc una d'aquestes fades, que amb molta paciència i bon fer, han ajudat a l'heroïna a continuar al seu camí. El que va passar aleshores ho haureu de llegir a continuació:

Vet aquí una vegada, en un país molt llunyà enmig del desert d’Anglilàndia, hi havia un castell de sorra on dues princeses vivien atrapades per un encanteri del maligne rei persa Kaesir Alí Parrà.

Una es deia Audrey i l’altre Naira. Eren joves i formoses com dues roselles (moment Heidi), però un mal dia havien tingut la dissort de descobrir l’amagatall del tresor en el pitjor moment i en el lloc inadequat: el Sant Flaam (bitxus tremolandis), que el rei perssa guardava gelosament per al seu banquet de noces en terres de Castella.

Des d’aquell dia, el sobirà, irat i venjatiu, les va tancar a la cova màgica del miracles de Fàtima, on havien d’exercir de fades una mica bruixes i de bruixes una mica fades, amb un lleuger toc fashion-tirolés, vestides de Màtrix de primera comunió.

Fins a aquell indret arribaven estranyes dames i cavallers ferits en augusta batalla o caçats per sibil.lines trampes d’ocell-elefant, que buscaven consol i refugi per una nit o dues, però ràpidament eren encantats i esdevenien presoners del rei malvat durant mesos i mesos i havien de ser guarits de les seves ferides per les dues meigafades.

Aquests infeliços havien de superar duríssimes proves per calmar les ires del sobirà. S’havien de sotmetre a un entrenament astronàutic: remullar els peus en estanys amb cocodrils, caminar sobre cordes de vaixell i altres objectes mal-lletosos, enfrontar-se a miralls punyetarement sincers, pujar i baixar falses rampes, ballar artúriques jotes acrobàtiques, spidermanejar amb cintes elàstiques i gelar-se les extremitats com aranyes galàctiques.

I, desprès d’aquest entrenament nihilista, inspirat en el malanomenat “Mètode Cristopher-Pilatos” (àlies Carlos Jesús), els presoners del castell encara havien de superar una terrible prova final: fugir de les urpes del drac Jaumus, que guardava l’entrada de la cova, lluitant contra les seves perilloses flamarades verborreïques i múltiples intents de segrest, ajudats per les armes asepèiques de la secta rosa-crossa, convenientment tunejades per les dues fades.

I, si eren capaços de sobreviure a aquesta terrorífica gesta, trenta mil naus de Raticulín els rescataven i els transportaven a un altre planeta, on descansaven de tantes desventures i podien escriure la crònica de la seva odissea.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. i vet a quí un gos , vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

(by M. M., 21 de desembre de 2007)

Desbordada

2007-12-19T12:53:00.000+01:00

Piles de llibres sobre la taula, fulls a mig escriure, notes i post-its a les parets, cartes per obrir, una pila de roba per plegar, mails per obrir, per llegir i respondre, una novel.la a mitges, cartes per contestar...Ni tan sols ha pogut escriure la llista de coses a fer. Desbordada per la feina, l'Audrey no sap ni en quin dia viu. Es mira el calendari i prova de situar-se per a no passar per alt cap data d'entrega. Dilluns, dimecres, divendres...Es baralla amb l'estadística i només desitja que les muses no li facin una mala passada i la deixin sola davant d'un full en blanc. Tot el seu món en pausa, treballa a contrarrellotge, un últim esforç i haurà valgut la pena.

Un petit formigueig

2007-12-07T19:27:00.000+01:00

Es va instal.lar en forma de petit formigueig. Silenciós, però constant, va anar guanyant terreny i va avançar per un torrent interminable conduit a través del ritme constant del meu cor fins amarar-ho tot. I aleshores...el cos va començar a tremolar, tot es va anar tornant borrós...un, dos i tres estornuts! Ja l'he enxampat! Ja m'ha enxampat!
Amagada sota un munt de mantes i rodejada de mocadors per tot arreu. Píndoles pel mal de cap, pastilles pel mal de coll, aigua per hidratar-se, gotes...que no puc respirar! El termòmetre pujant...37,4....38,1....39,4....ja no sé ni on soc! Tinc fred, tremolo i ara tinc calor i em desperto xopa i enganxosa i torno a tenir fred. I només vull dormir...si aquest mal de cap m'ho permet....
Mil.lers de leucòcits lluitant contra els virus en el meu cos com si es tractés d'un camp de batalla. I finalment m'adormo, i somio...somnis estranys d'aquells que només tens quan la febre és alta i que no et permeten diferenciar somni de realitat....i desperto un munt d'hores més tard amb el pijama enganxat al cos, els llençols rebregats i sembla com si amb la febre haguèssin marxat molts altres mals.

Quiero que se me pinte bonita la vida....

2007-11-27T22:38:00.001+01:00

Avui estic enfada, trista i enrabiada. Cridaria, ploraria, i tornaria a cridar. Per res i per tot. Enfadada per deixar que m'envaeixi la tristesa, trista per deixar que m'assaltin records que acaben fent que m'enrabii. Perquè ja estic tipa i cansada de veure que el sol surt per tothom menys per a mi. Perquè em vaig creure allò de "quién siembra vientos recoge tempestades" i em vaig dedicar a cuidar del meu jardí per acabar patint les calamarsades dels altres.
Estic cansada d'estar a punt de tocar el cel amb els dits i caure una vegada i un altre. De que es passegin pels meus somnis i em trasbalssin durant el dia. De que tot segueixi igual, i res no canviï. Trista perquè quantes més ganes hi poso, més difícils es posen les coses. Avui estic trsta, enfada i enrabiada....però seguiré posant les ganes per pintar-me bonica la vida...

El niño con el pijama de rayas

2007-11-19T22:00:00.000+01:00

De vegades ensopegues amb llibres escrits des de la inocència, que descriuen el món a través dels ulls d'un infant. Un món que, malgrat la tendresa dels que observen, s'allunya molt de ser perfecte i es mostra extrany, enigmàtic i incomprensible.
Aquests és un d'aquests llibres, una petita joia que em va regalar la meva amiga Maya que es va emocionar al llarg de les seves pàgines i ho va voler compartir amb mi (gràcias preciosa!!).
Mai entendré, per molt que m'hi esforci, que s'hi amaga en les ments d'aquells que s'entossudeixen a aixecar murs, a teixir filats que s'estenen al llarg de quilòmetres per separar els uns dels altres. Soc incapaç de comprendre la violència per qué si, l'odi sense raó.
I només espero que mai, mai, mai, deixi de veure el món a través dels meus ulls de nena.
Per en Bruno i en Shmuel, i tota la resta...

More Pretty woman

2007-11-17T14:48:00.001+01:00

La setmana es presentava una mica complicada. Moltes coses per fer i poc temps per a fer-les. La família que et reclama perquè l'àvia es queda sola i algú ha de vigilar, no fos cas que marxés de parranda. A la feina, un virus antipatiquíssim ha començat a causar baixes i a les de sempre ens ha tocat cobrir els torns. Passar-se 12 hores seguides en un soterrani rodejada de ays i uys no contribueix a preservar la salut mental de ningú. Els treballs de la uni s'amunteguen i per si no fos suficient les muses han decidit escampar la boira i m'han deixat sola davant d'un munt de papers amb blanc que tenen data d'entrega.
Agafo aire...i decideixo que avui em toca a mi. Tot el matí per a mi. Agafem el cotxe i ens plantem al centre comercial, i un cop més em regalo, em mimo, i em remimo. Porque yo lo valgo! Per qué de tant en tant es necessita, i per qué durant molt de temps he anteposat les necessitats dels altres a les meves, oblidant que dificilment podràs estimar als altres si no t'estimes primer a tu mateix. Que es necessita un temps per a un mateix, per a voltar, per a cuidar-se, per a esvaïr-se, per agafar forces i tornar a la lluita.
Així doncs, avui he tornat a ser Pretty woman un cop més.

Diari d'una orquídea

2007-11-11T14:14:00.000+01:00

La primera orquídea que em van regalar no va sobreviure al primer mes. Ja en els primers dies les fulles que se suposava havien de ser verdes es van anar esgrogueint. Uns em van dir que potser tenia massa llum, d'altres que li faltava aigua, i algú va comentar que potser tenia corrent d'aire. Durant dies em vaig tornar mig ximple canviant-la de lloc per a que no tingués massa llum, regant-la per si li faltava aigua i tancant portes no la matés un refredat. Però, res de res, l'orquídea estava entestada a morir-se. Va anar perdent les fulles i les floretes violeta van caure una rere l'altre. La meva teoria és que mai es va trobar còmode en cap de les ubicacions que li buscàva, que era capritxosa i volia estar malalta per a què estiguèssim pendents d'ella. De fet, jo crec que ja va arribar malalta i va disfrutar tant com va poder del seu paper de dama de les camèlies fent-nos anar de corcó durant la seva ràpida agonia.
Un any desprès, pel meu aniversari, me'n van regalar un altre. Va arribar a casa embolicada en un paper platejat, carregada de flors de color malva, totes ben obertes. Ràpidament li vaig buscar un lloc on no tingués massa sol, però li arribés la llum, on no tingués corrent i pogués presumir de la seva bellesa. Ja ha passat més d'un mes i, pel que sembla, és ben feliç en el seu racó, il.luminada pel solet de tardor i sense mostrar queixes en quant a la dieta aquàtica que he establert un cop cada quinze dies. De moment, ja ha sobreviscut al seu primer mes , tot i que alguna de les floretes ja ha començat a marcir-se. I és que les orquídees, com tot a la vida, també tenen el seu cicle.