El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró.

50%

2009-07-10T17:56:00.002+02:00

- Tria, va dir. – Cara o creu? Vaig girar el cap cap on sentia la veu, tenia els ulls tapats i a través de la bena només és filtraven dos diminuts puntets d’una claror blavosa.
- Cara o creu t’he dit, vaig notar un clatellot amb més esglai que mal.
- Creu!, vaig respondre d’esma. Vaig sentir que butxaquejava i el dringar d’una moneda grossa damunt una superfície de fusta.

Amb la bena també em van arrencar alguns cabells i a l’acostumar la vista a la llum vaig poder distingir amb tota claredat el canó fosc d’una pistola entre els meus dos ulls.

- Mala sort...

Lleteres

2009-07-08T16:31:00.002+02:00

Hi ha dies que et fas il·lusions i fas dissabte a casa per deixar-ho tot perfecte , net i polit per rebre una visita pactada on voluntàriament no hi seràs.

Te’n vas adormir i comences a fer contes de lleteres i et poses el despertador per llevar-te aviat.

Ho fas i et prepares un colacao amb la llet freda de nevera posant primer molt poca llet per poder dissoldre’l be.

Te’l beus mentre aplegues les sabates i aixeques les persianes i obres les finestres per què corri l’aire i entri la llum i el sol.

Però fa núvol i deixes el llit fet i llis amb quadres blaus i tot plegat està llest i ventilat. Reculls un borrissol de pols que hi ha al racó.

Seus i escures el culet de colacao i sona el telèfon i et diuen que no vindran, que ja no els interessa.

Et quedes aixafat, engegues l’ordinador i descobreixes que hi ha vaques amb forats i te n’adones que tens tot el dia per endavant, el pis com una patena i que no s’han de fer contes de la lletera.

Alternatives

2009-07-07T02:19:00.001+02:00

Hi ha caravana, feia massa temps que no en feia, i les que feia eren diferents i tenien alternativa, aquesta no en té o és pitjor el remei que la malaltia.
Un que té pressa m’avança per la dreta i es posa davant meu. La noia del cotxe del costat escridassa el que l’ha tallada i pica amb les mans al volant. Les motos passen entremig dels cotxes. Haig de creuar de cap a cap i em poso a l’esquerra.

Hi ha molt soroll, massa.

Soc dins un túnel. Descobreixo que no m’agraden els túnels, són i ho tornen tot gris i brut. A dins dels túnels els colors no existeixen, són tonalitats diferents d’un mateix gris. Fins i tot la llum es d’un gris carabassós. Parets de ciment amb degotalls foscos i la poca claror que s’escola pels forats enreixats del sostre.

Em distrec.

Al meu retrovisor, darrera el mirall, hi viu una aranya petita de tons marronosos. Ha fet un tirarany espès i blanc a la part de sota entre el retro i la porta que manté tens amb uns vents finíssims que ha enviat cap al marc de la finestra i la part superior de la carcassa. Penso que al baixar la finestra potser he fet destrossa.

Arriba volant.

Damunt la goma negra de la finestra s’hi ha posat una mosca molt petita, la meitat d’una llentia d’aquelles menudes, potser menys. És verda i allargada i no es mou. Un puntet de color.

Ja tirem...

Xafogor

2009-07-05T23:17:00.001+02:00

Una lluna gairebé plena i un autobús que esbufega al costat d’un forat massa gros al mig de la ciutat. Quatre noies que ensenyen les cames s’acomiaden a base de petons a la cruïlla dels semàfors. Falta molt poc per què sigui fosc i tornen de la platja amb tovalloles que fan olor de sorra, de mar i de crema pel sol. Dues cap amunt i dues cap avall. Hi ha cinc nois xinesos que s’ho i se les miren.
Un tall d’havarti massa gruixut pel meu gust i l’olor de pasta recremada a les vores. Si pogués n’agafaria un trosset per sentir-ne el crec-crec-crec entre les dents. Abans m’he equivocat en la tria.
Menta amb xocolata i una cullereta vermella de plàstic, aquest mai no falla.

Demà sis i noranta.

2009-07-04T00:10:00.002+02:00

i més música...

Un dia com avui

2009-07-03T01:37:00.005+02:00

al matí tempesta, llamps i trons però d'aigua poca.
cap al migdia un nyap i algú que vol banyar-se la setmana vinent i no es banyarà.
per dinar arròs i bistec.
a la tarda tranquil·litat, pa de pipes i una abraçada que ofega.
a la nit un bocata equivocat i lent, dos gots més per la col·lecció i Manel asseguts.
de matinada un post i una mica de somnífer.

Coses que emprenyen

2009-07-02T01:13:00.001+02:00

però que val més que te les prenguis amb bon humor... encara que plogui.

2009-06-30T00:36:00.002+02:00

sense paraules
i només amb el gest
m'omples de llum

Soroll

2009-06-29T01:42:00.002+02:00

Per la finestra entren sons de nit, grills que xerriquen i una òliba llunyana. Gent que riu i parla i un gos que borda.

Un que passa picant de mans i una moto que corre massa. Al cap d’un moment una sirena i just després l’udol de tots els gossos del veïnat. Quan es calmen la música d’un cotxe que ha aparcat a la plaça i una noia que diu adéu.

Un petard i el brogit constant i sord de l’autopista. Un mosquit.

Avui per la finestra també hi entra l’aire i m’ajuda a dormir.

Flashback

2009-06-27T00:30:00.003+02:00

Estàvem asseguts a sobre l’estora i tot i ser al mes d’agost s’hi estava bé, ella tocava l’inici de l’Hotel Califòrnia amb la guitarra i a mi em sonava a Rollings. Jo duia un esparadrap al tou del colze que tapava una ferida que s’anava infectant i ulleres grans de pasta. Tot just acabava de fer els setze i els tres germans teníem la mateixa caçadora de nylon blanca amb ratlles de colors .

Ella va agafar un disc i me’l va ensenyar - savez-vous qui est-il? Va posar el disc al plat i va triar una cançó:

They told him dont you ever come around here
Dont wanna see your face, you better disappear
The fires in their eyes and their words are really clear
So beat it, just beat it

Va ser així com el vaig descobrir i si us haig de ser sincer de bones a primeres no va agradar-me gaire... després tampoc.

Van passar uns quants anys i un dia a casa de l’Agustí remenàvem els vells singles del seu germà.Va sortir-ne un, a la portada a sobre d’un paó amb la cua oberta hi deia Échale la culpa al boogie. El va posar al tocadiscs amb l'adaptador pel forat gran i va dir-me:

- als singles gairebé sempre és molt millor la cara B i aquesta m'encanta... és una cançó que camina.

Avui, ves per on, tot això m’ha vingut al cap.

Somnífer

2009-06-25T01:20:00.004+02:00

Cal rebuscar i remenar uns fets de fa tants anys?

En una obra prop de la ciutat de Reykjavík (hòstia com costa d’escriure el nom d’aquesta ciutat) hi apareixen enterrats uns ossos i sembla que no són recents. En el temps en que els geòlegs i arqueòlegs triguen a fer l’excavació dels ossos com déu mana, tres policies aniran descobrint vàries històries, mentre miren de resoldre els seus propis problemes.

Aquest és el resum, així fàcil, del meu últim somnífer. És diu La mujer de verde d’Arnaldur Indridason, una novel·la negra que haig de dir que m’ha agradat i força. Hi trobareu trames ben lligades amb referències a la cultura i la història islandeses i amb fets que, tristament, no us resultaran tant llunyans.

Em quedarà per comentar el penúltim dels meus somnífers, que em guardaré per d’aquí a uns dies. El que he començat ara em penso que em tindrà entretingut una temporadeta llarga. Incerta glòria.

2009-06-23T20:28:00.001+02:00

Bona revetlla a tothom.

Excuses

2009-06-21T23:11:00.001+02:00

- Perdona el retard, però és que quan he sortit de casa m'he trobat el cotxe embolicat.
- Com a excusa una mica passada de voltes, no?
- Et juro que es veritat

2009-06-21T01:34:00.002+02:00

Els peixos quan són petits neden sense manguitos?

Relats conjunts

2009-06-19T01:40:00.005+02:00

En Vincent l’esperava dret al costat de la taula de billar, ella va arribar puntual a les dotze, de negre com sempre.

- Juguem - va dir ell.
- I si em guanyes...
- Vull més temps

Ella va somriure sorneguera – Què et fa pensar que te’l mereixes aquest temps? I no més que la dona del racó? Els veus tant dolços i enamorats? Ell la matarà d’una pallissa i després fugirà a les Antilles on viurà tranquil fins a morir al llit. Potser ets millor que ell però segur que ets pitjor que ella... jove i innocent.

En Vincent va posar les boles en la posició inicial. – A quinze?

- I aquell home sol i capcot? És miner saps? Té silicosi, porta treballant a la mina des del dotze anys i n'hi queda mig de vida, deixarà dona i quatre fills. Per què tu?

En Vincent fa fer sis caramboles seguides, la setena va fallar.

- Sé que encara haig de fer grans coses jo, no em preguntis què però ho sé, va dir mentre ella fallava el seu primer intent. – Tinc alguna cosa al cap que em crema i que haig de treure d’alguna manera.

Va agafar el tac i va fer-ne quatre més abans de tornar a fallar. – Et toca, es va servir una copa de vi de l’ampolla verda que tenia al darrere. – En vols?

Ella va fer que no amb el cap.

- I aquests altres dos? Va preguntar quan ella errava el seu segon intent.
- El pescador morirà ofegat en un temporal i el capatàs ja té la sífilis i pràcticament no hi toca. El tancaran al manicomi i durarà tres mesos. I tu Vincent ets millor que ells dos? T'has guanyat aquest temps?

En Vincent n’havia fet quatre més, la última era fàcil dues boles arraconades. Va colpejar la bola blanca del punt. I es va partir.

- La partida queda suspesa. Tens més temps, no per ser millor o pitjor que ningú, però si he de remuntar un catorze a zero... va dir mentre sortia del cafè –hauria d'aprendre a jugar.

Una altra aportació als Relats Conjunts.

Primavera i Trinaranjus

2009-06-18T00:48:00.004+02:00

Agafo el volant amb una sola mà i vaig a poc a poc expressament deixant que la goma deixi marques vermelles al tou del braç. I amb aquella mitja son que m’entra amb el solet d'entrada la tarda canto per no adormir-me amb els auriculars posats, que ja sé que no es pot fer però la ràdio del cotxe va decidir deixar de funcionar.

M’he preparat una selecció, com aquelles de fa anys gravades de disc a cassette de noranta i després copiades a la doble platina en velocitat ràpida. Buscàvem cançons de dos minuts quaranta segons per acabar la cinta sense tallar finals o allargàvem la extended version del What's love Got To Do With It de la Tina Turner aprofitant les voltes del final.

Ara copio i enganxo a la memòria del mòbil, no és ben bé el mateix i almenys no s’enganxa cap cançó però tampoc se senten els copets al plat perquè saltés.

El braç penja per la finestra i sento petites punxades, granets de sorra o mosquits que s’hi esclafen, sento l’aire que refresca i s’escola màniga amunt inflant la samarreta per fer-me encara més gras. I canto.

Hipòtesi

2009-06-17T01:32:00.003+02:00

És quan comença el dia que el cel és blau fosc i els núvols gairebé negres, quan les muntanyes fan tons de gris, més clar més lluny i més fosc més a prop.

A aquelles hores hi ha pobles carabassa, benzineres abandonades, camps de roselles i un planeta. Ratlles blanques que brillen i llums per vèncer. I d’una cançó vaig a una altra i trobo que s’hi escau.

Al camí el sol surt entre els arbres que fan geometria per elaborar una hipòtesi:

La distància més curta entre dos punts acostuma a ser la més avorrida.

2009-06-16T00:59:00.001+02:00

en llits d'arròs
entre sons de nit
s'arrauleixen els ànecs

2009-06-14T20:36:00.002+02:00

2009-06-12T00:46:00.002+02:00

Què ho fa que allò que tenia tant clar se’n vagi de cop i volta a fer punyetes?

Dies

2009-06-11T01:35:00.003+02:00

Ha plogut i sembla que l’aigua ha arribat on no havia d’arribar. El meu cotxe s’atura. Provo d’engegar-lo i no hi ha manera. Fa un soroll lleig, es queixa i jo el forço. Truco per telèfon. M’espero una estona. A les orelles sona Roger Mas i em plantejo caminar cap a la carretera i mullar-me. L’últim intent. Bruuum!

Fa núvol i torno als arrossars, els primers brots verds ja despunten a alguns camps mentre que d’altres encara s’omplen. Hi ha un martinet ros i uns quants esplugabous, despistada per allà al mig una fredeluga.

Avui el riu fa pudor i arran d’aigua m’ha semblat veure un bec d’alena en vol. Les ratlles a l’esquena...

La cafetera no fa soroll però quan en sento l’olor vaig cap a la cuina, obro la tapa i veig el líquid negre escolant-se tub avall i omplint de fosc la superfície metàl•lica.

Cap al tard es veu la lluna.

2009-06-09T00:57:00.001+02:00

Hi ha una coseta que aconsegueix que una pel·lícula d’allò més xorra em faci somriure només de trobar-me-la quan faig zàping.

Mal

2009-06-08T01:05:00.001+02:00

Em feia mal el colze i vaig anar metge... entro i li explico on és el dolor. Sense tocar-me em diu que és una tendinitis i que eviti els moviments rotatius, repetitius i amb força. Me'l miro i li dic que la meva feina consisteix bàsicament en això, sóc xulo piscines jo, rosques, enllaços i tubs és el que faig vuit hores diàries i que si haig de deixar de fer-ho m'ha de donar la baixa. Em respon que per aquest problema no me la pot donar. Davant del dilema pregunto que haig de fer i tot seriós respon que procuri fer-ho amb l'esquerre i em recepta ibuprofè.

Avui he llegit aquest post i me n’he adonat que encara em fa mal.

Tempesta

2009-06-07T01:52:00.002+02:00

Faig el mateix que tu, potser més tard o potser més d’hora. Miro la tempesta per la finestra i veig com les gotes d’aigua netegen els colors, el groc de façana, el vermell del test i el gris de la pedra.

Et llegeixo i se m’acut que amb la tempesta ha viatjat alguna cosa més que l’aigua, el vent, els núvols, llamps i trons... la idea d’un post.

2009-06-04T02:34:00.001+02:00

Que fàcil ho té la força
quan la raó es baralla.